Lletres, lletres i lletres
que formen versos
i amb ells et regalen els teus ulls
i amb ells el meu millor somriure.
Simplement la fal·làcia de la poesia
amb la hipocresia d’aquells
que repliquen cada petit món
d’incoherència i de sublims petons.
Amb tanta força que s’esborra la creació,
neix la inspiració que impedeix al desig
exaltar-se al preu de falses il·lusions.
és a dir, una mica més clar...
La poesia com les dones
maques i sinceres
dolces i ingènues
moltes agraden però poques encanten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada