dimarts, 12 de març de 2013

La vida se te'n va de les mans


Passa i passa la vida pel teu voltant i no pots pretendre entendre-ho tot

Replicaràs amb força, coratge, valentia
amb fe, saviesa i delicadessa
però no per això et deixaràs d'equivocar.

T'esforçaràs una mica més
fins i tot a estones ho faràs notar
però potser ningú s'immutarà.

Perdràs els papers, recrimaràs tots els llaços,
rompràs la fidelitat de les paraules
i per fi t'he adonaràs que res ho pots controlar.

dilluns, 10 de desembre de 2012

No hi ha pitjor cec que aquell que no vol mirar


Diuen que em deuen mitja vida
i jo només em limito a viure…
Un calorós estiu,
la platja tu i jo.
El sol, la llum, la claror,
la crema, el xafogor, la calor
no hi ha excuses per l’amor.
Dies aglutinats
plens de dies sense canviar
de mons invisibles per tastar.
12 de maig, 8 d’agost,
dies qualsevol que cauen
dins l’oblit de dies millors.
No per recordar més
em trobaràs més a faltar.
No per enyorar-me,
m’estimaràs millor.

dimarts, 13 de novembre de 2012

Diari desconegut

M’encanta jugar amb foc, delirar entre els meus pensament i fer tot allò que no cal, que no ajuda a tirar endavant, ni tan sols és sa, ni per mi, ni per ningú.

Tantes promeses, tantes idees... Barcelona s’apropa amb tanta pressa que no deixa frenar els deliris i molt menys els records (les segones parts mai foren bones), Mallorca t’incita sobretot el meu carrer, el meu portal, el meu sofà de cada nit perduda, Eivissa toca a la porta i el viatge se prolonga a Andalusia, Màlaga no queda tant pas lluny i la teva mirada m’apropa amb la força d’una ploma i quatre paraules que m’indaguen i m’inciten a fer una altre tonteria.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Crua realitat

Diaris trencats.
Paraules rompudes.
Somriures vençuts.
Orgasmes oblidats.
Llavis tacats.
Mirada venuda.
Orgull intacte.

dissabte, 3 de novembre de 2012

L'equilibri de la vida

El misteri del karma,
la clamorosa nit
i les faenes que neixen...

Un 4.8 en el primer parcial
els teus dits, mans, cabells a la 103.
Pura casualitat!

A les portes d'aprovar
i a les mans una gran nit,
Qui manipula tant bé la realitat?

I sense deixar-ho caure
deixo penjada a una altra
qui li aportarà la seva part?

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Tanco la porta i t'oblido

Obro la porta
i em trobo sols raons
-parells desordenats
i la teva mirada perduda.-

El camí del seny
massa complex
per tan poca il·lusió.

Un raig de llum
camina pel meu costat
sense l'esperança d'esperar-te,

Però la vida és així
massa fàcil canviar de guió
massa oportunitats perdudes
dins el meu adéu inevitable.

Adéu Laurita!

diumenge, 30 de setembre de 2012

La màgia del teu llit

M’encanta ser el teu amant
dins els teus millors orgasmes.

Qui et coneixerà millor que jo?
Qui et delirà amb sa meva facilitat?
Qui et farà vibrà fins el final?

Tantes preguntes per tan bones solucions
tants crits, com moments de satisfacció
tantes dosis com dèries dins el teu cos.

Tantes respostes amb diversos suggeriments
dins el teu llit, el teu cos, la teva flor,
la meva sort, els meus dits, el meu amor.

diumenge, 25 de març de 2012

100 propòsits!!!

99 poemes dins un mateix llibre

86 llocs que m'ajudin a imaginar

77 il·lusions per reviure

69 instants de plaer

52 fal·làcies dins la teva habitació

42 històries entre grans comiats

36 delits per ensatar

26 lligams de sinceritat

12 moments indiscutibles

i tan sols una imatge!!!

divendres, 23 de març de 2012

Frases pròpies!!!

Jo escric, tu interpretes.

Un potser no deixa de ser un no amb la porta mig oberta.

La felicitat en mans de quatre ignorants.

M'agrada ser clar sobretot quan et tinc al meu costat.

Com pots ser tan guarra i jo tan descarat.

Miratges que a cops es troben i desitges el que es proposen.

És tant fàcil escriure't que em falten paraules.

Mai cauran prou flors per endolçar el teu camí.

Si tu no em busques i jo no et trobo no entenc perquè encara seguim perdent el temps.

Els dies no passen però tot arriba.

No em tractis com a prioritat quan et folles a un altre.

No em tractis com a mentider quan em faig el despistat.

Tant de bo fos tant fàcil oblidar com dir adéu.

Trenca el silenci, replica amb força i cau amb estil.

Evitant situacions incòmodes per viure moments de felicitat.

Sense parlar em fas sentir adient.

Calla, crida, torna.

No hi ha paradís sense relliscar.

Els silencis son macos, els pensaments sincers i avui la lluna va nua.

Tan il·lògic com quan t'escric un text a cau d'orella.

Si us plau no pensis que t'hagi oblidat només que jo a diferència d'altres tinc força de voluntat.

Tres punts que et dono el plaer de concloure amb el teu estil, amb el teu bon gust.

dijous, 22 de març de 2012

Cartes per ningú

Mai he estat un bon poeta ni tan sols un intent d'escriptor, tampoc té sabut robar el teu cor ni molt menys el teu somriure de cada dematí, només em puc posar una gran corona per perdre't en temps rècord, sense consol ni cap mena de dol perquè potser tampoc mai me n'adonaré de tal rol fins que no em mori sol.

dimecres, 21 de març de 2012

La dansa dels meus dits

M'agrada ser el teu preludi 
dins un bon orgasme,

la essència del teu desig,
potser ningú et coneixerà
millor que els meus dits.

Tot això sempre ens ha fet més grans,
les meves mans, el meu desig dins la teva olor,
jugant sempre dins els teus, meus llençols.

Per molts amants que et trobis
mai deixaré de ser la teva debilitat.

Però tan sols esper que
quan jo hagi triat camí
tot això es comenci a esfumar...

com el teu darrer cigarret quan em dius fins aviat.

De 1973 a 1979

Un llarg camí...

Amb problemes de mel i sucre
de nits sense debatre.

Dubtes, fades, faristols
de qualsevol somiador,

Deliris intangibles.
Somriures comestibles.

I un lligam de sentiments...

Mentre amolla un t'estim
i t'obliga a triar camí, fer camí
al teu costat, lluny del teu costat.

[Si quelcom m'hagués avisat d'aquella dècada,
possiblement tot s'hagués quedat igual]