M’encanta jugar amb foc, delirar entre els meus pensament i
fer tot allò que no cal, que no ajuda a tirar endavant, ni tan sols és sa, ni
per mi, ni per ningú.
Tantes promeses, tantes idees... Barcelona s’apropa amb tanta pressa que no deixa frenar els deliris i molt menys els records (les segones parts mai foren bones),
Mallorca t’incita sobretot el meu carrer, el meu portal, el meu sofà de cada
nit perduda, Eivissa toca a la porta i el viatge se prolonga a Andalusia, Màlaga
no queda tant pas lluny i la teva mirada m’apropa amb la força d’una ploma i
quatre paraules que m’indaguen i m’inciten a fer una altre tonteria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada