diumenge, 14 de març del 2010

Fas tard

Una nit qualsevol.
Una nit de malenconia.

Un mòbil esborrat.
Una esperança perduda.

I de cop crides...

Et demano pietat,
per viure sense tu.

Voldria un lloc dins teu.
Evidències que m’enganxen.

Una lluita.
Una il·lusió.
Un premi massa car.

M’agrades però fas tard.