Assaborint el temps!
Moments sense paraules,
moments entre tu i jo.
Segueixo el camí de la vida
entre dos paradigmes perduts.
Mentre em ve a la ment
un dia tan dolç com romàntic
com una lluita entre dos gladiadors.
Si us plau no em facis recordar
deixa passar el temps amb la mateixa rapidesa
que els instants, els segons, els dotze minuts de plaer.
El vidres del meu cotxe s'entelen
amb la manca de temps d'un somrís,
d'un acomiadament que em retorna a la ment;
Les mil i una constel·lacions,
l'absència de la lluna plena i
les mil estrelles que ens aturàrem a recordar.
Que en aquell precís instant
tot es va acabar, amb la força
d'un senyor, No! Només d'una passatgera.
Potser és aquesta por de que
demà ja no hi serè per aquí.
Potser seran les mil lectures
d'un poema sense cap sentit.
Tan sols puc dir que jo escric
i potser només esper que tu interpretis.
Avisa'm quan guanyi l'amor,
mentrestant jo seguiré caminant per un altre lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada