“Et regal el meu cor i
amb això no hi tens prou"
La poesia torna
ella no se'n va
potser demà tot canviarà.
No sé si em sents
però avui encara no he cridat.
Somies,
recites,
no cal res del passat.
Busquem,
cerquem
i tornem a relliscar la realitat.
Res passa,
res queda,
vius per embullar.
Potser ara ploro
però demà res quedarà
sempre i quan no estigui al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada