Una illa, escassa de millora
que sobreviu amb força de fóra
entre habitant i habitant una mena d'arrel
que es deixen estimar per qualsevol llaç.
Fama de tancats, ideologies del passat
gent actual, que refuta qualsevol pecat
que mana una mica d'actualitat
que exigeix nous ritmes de vida per tornar anys endavant.
Nous objectius a la gran capital
que deixen pas a noves rutines
de símils i de quimeres, que en
quelcom instant hauran de despertar.
Mentre recordes fantasmes del passat
penedir-se i divertir-se semblen breus
encaminar-se i sacrificar-se pareix complicat
mentre sobreestimes al teu vell ideal.
Històries farcit d'emocions, només calia un conductor.
Nits de tempestes que acabaven amb un simple petó.
Propaganda per viatjar que enfilava un nou adéu.
entre mar i mar, un cúmul de sensacions, que criden el teu nom.
Ple de nostàlgia i malenconia
la balanguera fila, la balanguera filarà
sempre, només sempre mallorquí.
Adéu Mallorca, t'estim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada