Les teves paraules m’embolcallen.
Els teus silencis m’atabalen.
Mentre qualsevol maleiria
encara no haver-te vessat.
Els meus llavis no són de ningú
ni tan sols meus.
No els puc controlar
però tampoc els vull enganyar.
Amb ses mans enamorades
cantant cançons amb el cor trencat
la vida ens duu per camins diferents.
Què sóc jo per tu?
Vaig marcant el nostre ritme
com un bateig al cor.
Per molt perdut que estigui
encara segueixo aferrat als teus encants.
Un cos, uns ulls, un somriure.
Una màgia, un posat, un conjunt.
Quan recordes “si comptes amb mi”
i tot comença a agafar la seva importància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada