dijous, 8 d’abril del 2010

Poesia som tu i jo!!

Malgrat et segueixi escrivint
els meus escrits només
tindran la breu finalitat
d'acabar una mica cremats.

Malgrat els meus llavis
et cridin ja només
es barallaran amb uns
nous combinats.

Malgrat el meu cor
et recordi, et reclami
ell seguirà el seu camí
cercant noves companyies.

Si us plau no pensis
que t'hagi oblidat
només que jo a diferència
d'altres tinc força de voluntat.

2 comentaris:

Judith ha dit...

No és oblidar, és aprendre a fer nous camins (ja sigui per gust o per necessitat).
Tot i que amb el poema deixa amb el dubte si realment fas nova via...
Mai dels mais perdis la força de voluntat, perquè al igual que l'esperança, és el que ens ha de moure!
*No oblidis, recorda i somriu...

P.D: avui m'he llevat amb ganes de donar consells mira ;)

Gertrudis Pi ha dit...

Aquests escrits mai acabaran cremats! És impossible cremar un poema amb tant de sentiment, tant bonic.
No deixis mai d'escriure, si us plau.

Getrudis Pi.