Un món de quimeres
que parlen, juguen i et diverteixen
et deixen triar, es deixen estimar
simplement es dediquen a això.
No donen pas a noves situacions
ni tan sols es preocupen per millorar
qualsevol llaç que no existeix, ni miren,
ni indagam la manera de fer-ho interessant.
Potser perquè no saben, aprendre és complicat
òbviament ningú mai l'ha fet exigir-se tant
segle XXI, vida simple, vida fàcil
simple rutina que a cops agrada.
Però en qualque moment
has de dir prou, jo dic prou
millor no començar, ni tan sols
fer creure que estàs de dins el mercat.
Abundància de la primera cita
mancances de la segona
simplement nines que agraden
i a cops desitges per una nit.
Però en cap moment li juraràs fidelitat
ni tan sols li regalaràs falses il·lusions
d'una lluna fosca que lluita
per no repetir tant sovint el seu rol.
1 comentari:
Allò promès és deute que diuen... doncs aquí el comentari merescut!
M'agrada pq parles de quelcom molt comú: nits de festa, coneixença i deixar-se portar. Demà... un altre dia per començar sense pensar més... segurament sigui un camí fàcil, el que molts joves prenen i esperen d'estones de diversió. Jo em decanto pel camí més complicat... sense Lluna plena però amb esperança de poder somriure al costat d'algú amb qui confiaré.
Bon poema, millor forma i ritme.
Un petonet
Publica un comentari a l'entrada