Em mira, m'abraça i se'n va...
És dilluns, segon pic
un fracàs a canvi del teu abraç
una il·lusió a canvi d'un fins un altre
una paraula a canvi d'un bon temps acomiadat.
Una mussa que enfila sa meva distància
tan lluny i incerta que possiblement acabarà
amb un cor complet incomplet plena de nostàlgia
i pocs recursos per anar cap endavant sense ella.
Dur i simple alhora,
una caixa de sorpreses
que fins que no obri la darrera carta catalana
que em dirà Xile, ja no serà pas per aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada