No puc actuar sense pensar,
no puc pensar sense actuar
malgrat camini pel fracàs
els rellotges mai s'aturaran.
Avui em tens clavat
les espurnes caminen
els records s'esborren
i tot acaba aquesta nit.
Somnis de poetes
cantaires de segadors
vianants de tots els colors
lligams de versos patriòtics.
Mil realitats pel voltant
ni Catalunya ni Espanya
ni l'odi ni la por ni tan sols
la globalització dels dos.
Em d'aprendre a viure
tan sols sabem estimar
a una estelada abans de plegar
que reafirma les quatre barres de sang.
1 comentari:
Cada dia més bo, ja t'ho vaig dir, encara que no em deixa posar-ho, un d'aquests premis sunshine award hauria d'anar per tu!
Un bes!
Publica un comentari a l'entrada