dissabte, 16 d’octubre del 2010

Em dóna igual si veus la llum

Anam actuant segons les prioritats
que ens van marcant amb els anys.

Anam jugant amb mil qualitats
sense cap mena de pietat.

Anam tirant amb tot allò
que ens ajuda a caminar.

Anam fent cada esborrany
de dins qualsevol copa d'un bar.

Barrejam bars, copes i bons moments
i neix el bosc de les fades
nostàlgia, malenconia i amb
sublims dosis de passió.

A cops he de callar
d'altres simplement afirmar
mentre que avui ningú calla
i molt menys les meves mans.