Que no et faci canviar
el que volies que passés
que no et mengin les mirades
amb moltes paraules.
Que només distreuen
i anhelen el sentit,
la raó, la màgia dels dos.
Com un orgasme format amb versos
com un sospir amb desitjos
com si la meva porta estigués tan oberta
com l'esperança que perd la il·lusió.
Si us plau, avui no és demà
i molt menys demà no serà ahir,
per tot lo demés bona sort i poca lletra.
1 comentari:
Deixa de pensar i actua AVUI. Això és el que m'arriba d'aqest poema. A part de comentar-te el text et felicito pel blog.
Seguiré passejant-hi,
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada